Adéu Geòrgia, hola Turquia

Després de molt pensar-ho i després de veure que el temps no acaba de millorar, he decidit deixar Geòrgia i entrar a Turquia per la frontera a prop de Vale. La conducció temerària dels Georgians més el fet que en sentit Batumi havia de fer un coll de 1000 metres de desnivell sense asfaltar i, amb la pluja, m’han explicat que pot estar en males condicions, aquests dos fets m’han fet prendre aquesta decisió. Però amb el que no comptava és en que per aquesta ruta que he triat havia de fer un port situat a 2550 metres d’alçada.

image

Quan he arribat a Vale, darrer poble de Geòrgia, he recordat que havia de canviar la moneda Georgiana. Després de molt preguntar he aconseguit trobar el simulacre de banc però la dona que m’ha atès s’ha enfadat molt i no volia ni sentir a parlar de canviar els diners a euros o bé lires turques. Al final ha entrat una noia jove que m’ha dit que a Turquia no tindria cap problema per fer el canvi. Jo no ho tenia tant clar però he marxat sense aconseguir fer-ho. Al cap de 12 km he arribat a la frontera. He parat a fer un cafè al restaurant de la benzinera i davant la meva sorpresa he vist que a dins hi havia una caixa de canvi. El final, per casualitat, he pogut canviar la moneda.
A la frontera, en principi tot bé, tant la policia Georgiana com la turca, m’han tractat bé però al final, quan ja marxava, n’ha sortit un d’una garita i m’ha fet treure tots els paquets i els ha revisat un a un. Ha al·lucinat amb tot el que portava però no ha trobat res perillós. Al final ens hem saludat i tot.

image

La frontera estava situada a 1400 metres i el següent poble, Posof, el primer poble turc, a 15 km. He pujat fins als 1700 metres aproximadament però la meva sorpresa ha estat que per arribar al poble he tornat a baixar fins els 1400. He parat a menjar i beure alguna cosa i el senyor de la botiga m’ha explicat el que m’esperava, havia de pujar a 2550 metres en 20 km. Creia que em moria. En aquell moment ja em trobava bastant cansat.

image

He començat la pujada. Aquesta alternava rampes molt dures amb alguna zona més suau a on intentava recuperar. Fins els 2000 metres ha estat psicològicament dur. Cada vegada que passava una furgoneta o bé una picap desitjava que s’aturessin i em convidessin a pujar. No ha passat. El tram final, amb algun tros sense asfaltar, ha estat molt dur pel fred i per la pluja que se’m tirava a sobre però finalment he arribat a dalt. No m’ho podia creure.

image

La baixada també ha estat dura. Hi havia un tram llarg sense asfaltar i amb molta grava. Els meus frens no són molt bons i m’ha costat no caure a terra. Finalment he arribat a baix però només he baixat fins els 2000 metres. Havia arribat a l’anatòlia de l’est. Un altiplà de 2000 metres d’un verd constant.

image

Volia arribar al poble d’Hanak ja que em constava pel Google maps que hi havia un hostal. De fet era més aviat una pensió. Aquí la gent és molt amable tot i que és molt difícil entendre’s amb ells. Després d’una bona dutxa he anat a sopar. He sopat molt bé per 3,5 €.

image

A partir de demà m’esperen 250 km per aquest altiplà fins arribar a Erzurum, capital de l’anatòlia de l’est, a on espero fer el meu primer dia de descans.