Les persones t’ajuden a fer camí

Al final he decidit acabar la meva ruta abans d’hora. El cansament acumulat i tantes hores sol han fet que ja no estigui gaudint del viatge com jo imaginava. La ruta no era cap repte sinó una forma de buscar respostes a diferents dilemes que em rondaven pel cap. Crec que ja tinc les respostes i, ara mateix, no tinc prou motivació per continuar endavant. El fet d’estar a prop d’istanbul m’ha fet decidir agafar un vol de tornada cap a Barcelona.

image

Tot i així no vull tancar aquest viatge sense un record a totes aquelles persones que he anat trobant pel camí i que m’han facilitat o bé ajudat en el meu dia a dia. També vull agrair els ànims i el suport rebut per part de la família, els amics i companyes de feina.

Aniré cronològicament i espero no deixar-me a ningú.

Un primer record per el Blai de Tbilisi. Amb ell i la seva filla vaig compartir un dinar durant el meu primer dia de viatge. Em va explicar coses sobre Geòrgia i els Georgians que em van ser molt útils al principi de la ruta. Ell és un clar exemple de persona emprenedora que no ha estat ben tractada pels poders econòmics del nostre país. En canvi, està triomfant com a petit emprenedor a un país emergent com és Geòrgia. És clar que, com a país, em perdut una persona amb empenta que, a l’hora de la veritat, són els que realment fan tirar el país endavant.

image

A Tbilisi també un record per la Nataly. La propietària del guest hostel que em va facilitar molt la tasca de trobar taxis que em vinguessin a buscar a l’aeroport i m’ajudèssin a sortir del tràfic infernal de Tbilisi.

Ja a Turquia recordo molt agradablement el poble de Hanak. Vaig arribar-hi molt cansat de Posof i un noi de seguida em va ajudar a trobar una espècie de casa d’hostes a on poder passar la nit. El mateix noi me’l vaig trobar treballant al restaurant a on vaig anar a sopar i tot i no tenir wifi em va deixar el seu mòbil per poder enviar un correu a casa. El tracte va ser molt agradable.

image

A Gole, plovia a bots i barrals. A l’hotel, tot i ser dels pocs usuaris, es van preocupar per que pogués sopar un plat de pasta i una sopa ja que era impossible anar al poble a fer-ho. I no me’l van cobrar!!

Què dir dels dos, crec jo, kurds, que em van recollir amb la seva camioneta quan intentava arribar a Oltu sota un aiguat important. Encara recordo el seu oferiment per anar a menjar alguna cosa. La nostra conversa no va ser molt fluida però vaig passar una estona agradable i més veient l’aigua que queia a l’exterior.

Recordo també l’ajut d’un parell de senyors a l’hora de desmuntar i muntar la bicicleta en el trajecte en autobús d’Erzurum a Samsun.

image

Què dir, que no hagi dit ja, de la meva estada a casa del Yalçin a Gerze. Em vaig sentir acollit com a casa i em va alimentar com a un rei. La nostra comunicació va ser en plan indi degut al nostre nivell d’anglès però en cap moment em vaig sentir incòmode. Al matí abans de marxar vaig conèixer a la seva companya, Elif, i em va semblar també una persona encantadora. Seguia molt de prop tot el procés català i estava molt preocupada per la manca de drets del poble kurd.

I el meu preferit, el policia de Doganyurt. Ell es va preocupar de buscar-me un lloc a on poder instal·lar-me, degut a que no hi havia allotjament, i després, al vespre, em va portar un munt de menjar per sopar i un te per abans de dormir. Millor que en un hotel!!

image

A Bartin em va rebre i acollir a casa seva un altre warmshower, en Ramazan, un personatge curiós que a part d’acollir-me una nit em va preparar un petit sopar. D’aquell dia recordo que no trobava el seu bloc d’apartaments ja que en el carrer la gran majoria de cases no tenien número. Em vaig passar de llarg i vaig preguntar a dos joves sense gaire bona pinta. Un parell de senyors grans em van rescatar i em van aconsellar que no m’hi apropés, que no eren bona gent. Van parlar amb una noia i ella i els seus dos fills em van acompanyar a buscar el pis del Ramazan. Però després de caminar deu minuts i preguntar a mig barri tampoc el trobaven. Finalment el nen més gran va trucar-lo des del seu mòbil i el vam esperar a davant d’un supermercat. Durant tota l’estona d’espera els nois es van quedar al meu costat. Van dir que no se’n anaven fins que vingués el Ramazan. Quan va arribar els vaig agrair molt el gest i se’n van anar amb un somriure.

image

Aquell dia, abans de saber que em costaria tant trobar la casa, vaig fer temps a un parc amb ombres ja que no havia quedat fins a les cinc de la tarda. Vaig seure en un banc i al cap d’una estona, al meu costat, si va seure un senyor. Em va preguntar d’on era i em va explicar que sabia Alemany perquè havia estat treballant a Alemanya. Vam estar comunicant-nos com vam poder i al final vam acabar fent un te.

I bé, he tingut més contactes petits a l’hora de preguntar per llocs o coses que buscava i sempre el tracte ha estat molt correcte i cordial. En tot moment m’han tractat de forma respectuosa i han mostrat interès per ajudar-me en el que podien.

Aquest és el darrer escrit que faig en el bloc relacionat amb aquest viatge. Tot i que ara mateix tinc una sensació agredolça, estic convençut que no serà el darrer viatge ja que els humans tenim la gran sort de que oblidem amb facilitat. Per tant, estic segur que més endavant em proposaré nous reptes.

Salut i bona ruta pels qui esteu pedalant.

Un comentario en “Les persones t’ajuden a fer camí

  1. Jordi

    Xavi et segueixo envejant, has conegut bona gent, has pedalat, has vist llocs diferents, t’has mullat, has rumiat i aclarit , t’has guanyat cervesetes, i moltes coses més….. I a sobre t’has posat molt en forma !!! I si decideixes tornar és fantàstic, molt contents i amb ganes ens expliquis tot amb mes detall…demà ens espera una gran revetlla !!! I la Núria i els nanos estaran mes que contents.
    Per cert el que més envejo és el valor que has tingut per fer un viatge en aquest format 👏🏽👏🏽👏🏽👏🏽👏🏽👏🏽

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s