Rodant al costat del mar negre

No se s’hi ha estat tanta pluja, la duresa de la primera setmana o simplement una baixada de moral però, descansant a Erzurum, he arribat a la conclusió que no em veig en cor, sobretot psicològicament, de fer tants quilòmetres al dia per poder arribar a fer tota la ruta planificada amb el temps que tinc. És per això que he decidit, si cal, alternar la bicicleta amb trajectes en autobús per anar més relaxat. Després de rodar per Geòrgia i l’est de Turquia, veient un paisatge molt semblant he agafat un autobús fins a Samsun, al mar negre, per iniciar la segona part del viatge que m’ha de portar de Sinop a Amsara per el que diuen que és la seva part més maca. Una espècie de Costa Brava però sense turisme ni trànsit. Ha estat un viatge de gairebé deu hores amb sorpresa final.

image

Vam sortir d’Erzurum en un autobús gran gairebé buit. La bicicleta la vaig poder lligar amb el pop en el portaequipajes i la vaig deixar ben protegida per la resta de bultos. Durant el viatge vaig pensar que dur i llarg ha de ser fer tot això en bicicleta. Evidentment, aquestes coses no les pensem quan estem sobre d’ella. Vam anar passant a poc a poc d’un paisatge d’alta muntanya a un més agrícola quan vam anar perdent alçada. En aquest país les estacions d’autobusos estan a les afores de les ciutats i en una de les darreres parades per recollir o deixar gent, de cop ens diuen que em de baixar i ens fan pujar en un autobús molt més petit i ple de gom a gom. El primer que vaig pensar, i a on volen posar la bici aquesta gent? Em van deixar per l’últim i un cop situats tots els paquets, semblava que no hi quedava lloc per la bici. El que més em va sorprendre és que no em vaig posar nerviós. Això que no els entenguis a vegades va bé, tot i que jo veia el nou conductor una mica nerviós. Amb un noi vam treure la roda del darrera i vam aconseguir col·locar-la tombada en una plataforma. Amb els paquets la vaig tornar a protegir per si de cas. Al final tot va quedar en un espectacle.

image

L’altre espectacle el vaig fer a l’arribar a Samsun. Eren les 8 del vespre, ja es feia fosc i encara havia de muntar-ho tot. Anava en xandall i havia passat dels 5 graus del matí a Erzurum als 25 a Samsun. Evidentment, l’estació estava a les afores i des d’ella mateixa veia una llarga pujada que s’havia de fer per arribar a la ciutat. I jo amb xandall!! Vaig muntar la bici i els paquets, per cert, em va ajudar un senyor, i em vaig canviar amagat entre unes plantes. El centre de la ciutat estava a 5 quilòmetres però en vaig tenir prou per fer una bona suada. Aquell dia no hi contava. Vaig travessar la ciutat veient l’espectacle de com es llencen a menjar al carrer els turcs un cop s’ha post el sol. Jo també tenia gana. Vaig preguntar per un hotel econòmic i em vaig instal·lar. Abans de dutxar-me vaig anar a menjar alguna cosa abans no s’ho acabessin tot. Això del ramadà pot acabar amb les existències de menjar en una hora.

A l’endemà vaig començar la ruta pel mar negre. Els primers quilòmetres van ser durs pel trànsit però un cop vaig sortir de la ciutat aquest es va calmar. És increïble com aquí a Turquia la gran majoria de les carreteres tenen doble carril, estan desdoblades i gairebé no tenen trànsit. Com que tenen una bona voravia, en cap moment tens sensació de perill tot i que per anar en bicicleta no són gaire agradables.

Amb vent a favor i carretera plana, sense adonar-me’n em vaig trobar rodant al costat del mar negre amb una sensació de tranquil·litat absoluta. Jo que no volia fer gaires quilòmetres al dia, sense voler, en vaig fer més de 100. Això em va permetre arribar fins a Gedre a on m’esperava el Yalçin, un warmshower amb el que havia contactat el dia anterior. M’havia ofert un lloc per dormir i una dutxa calenta. Però un cop allà em va preparar un bon àpat i em va convidar a quedar-me un dia més. Com que el temps de l’endemà no pintava massa bé al final vaig acceptar la seva proposta. Tot i que la comunicació no ha estat molt fluïda, tots dos tenim un nivell d’anglès molt pobre, ha estat agradable estar a casa seva i m’hi ha fet sentir com a casa.

image

A part de la seva discreta companyia, aquests dos dies no he dormit sol per primera vegada en deu dies.

image

5 comentarios en “Rodant al costat del mar negre

  1. Maite

    Bon dia Xavi, estic sorpresa, perquè cada cop que fas comentaris de situacions en les que et vas trobant, parles en plural…. i la meva pregunta és: parles de la bici, la teva companya de viatge o és que t’acompanya una turca???? jajajaja Que segueixis amb tant ànims com fins ara. El blog és una pasada!!!!!!
    P.D.: Records……….. a la bici

    Me gusta

      1. marisa

        Caram Xavi. De la muntanya al mar i del mar…cap on?
        Tot son paissos musulmans?
        Tot el mes juny el Ramada t’ acompanyara!!!
        Menys wifi, ara?
        Vinga, que d’ aqui 4 dies Sant Joan. I no podrem menjar els callos aue ens fas”!!
        Cuida’t

        Me gusta

  2. Jordi

    Ànims Xavi, vas prendre una bona decisió ! Un mica de bus, i passes de veure-ho negre al mar negre, i en fas mes de 100!!
    Tinc un dubte, amb qui vas dormir: amb els 3 gats, amb el yalçin o tots???😂😂😂😂
    Aqui ahir per la nit , després de la cursa de vèrtic va tocar Al Quadrat… En Biel a tope! El rei de les olles!
    Tu tanta bici i Aburrit de tant pedalar i jo encara no l’he tocat😞
    Una abraçada

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s