Erzurum, final de la primera setmana

Després de tres dies rodant sempre al voltant dels 2000 metres d’altitud i amb la companyia constant de la pluja, per fi toca recuperar forces i prendre’m un dia de descans. I que millor fer-ho en una ciutat, per poder fer així una mica de turisme. Erzurum és l’antiga capital d’Armenia i un pas obligat a la ruta de seda. Per aquí hi han passat moltes civilitzacions.

Ara fa tres dies vaig sortir d’Hanak amb la intenció d’arribar a Gole. El que creia havia de ser una jornada de gaudir del paisatge es va convertir en una tortura per culpa de la pluja, la carretera en mal estat i els cotxes i camions. Cal dir que els turcs no veuen alcohol però condueixen com els Georgians. En algun moment vaig passar por i sobretot molt fred. De fet, aquell dia no vaig fer gairebé cap foto. Ni se’m va passar pel cap. Només arribar a Gole vaig veure un hotel a peu de carretera. La pluja era tant intensa i jo estava tant cansat, i mullat, que no m’ho vaig pensar ni un moment. Com que el poble quedava a un quilòmetre, els de l’hotel, tot i no tenir massa gent, em van preparar el sopar: uns macarrons i una sopeta.

image

Aquella tarda va ploure tota l’estona i com que tenia una habitació molt gran em vaig dedicar a planificar la ruta dels dos següents dies i a parlar amb la família. Això de tenir gairebé sempre internet t’apropa als teus tot i estar molt lluny.

L’endemà, abans de començar la ruta del dia, vaig anar a comprar menjar al poble. Cal dir que quan et passeges pels pobles turcs, que solen tenir un carrer central molt ample amb tots els comerços, amb la bicicleta carregat amb les alforges i els paquets et sents constantment observat i la gent et diu coses. Sempre amb educació.

Només sortir, una pujada i, de cop, el diluvi. Ja havia arrencat, per tant, no estava disposat a tirar enrere. Després de tapar-me adequadament vaig acabar la pujada i va venir la baixada. Problemes, hi havia tanta aigua a la carretera que la bici no frenava bé amb el conseqüent perill i amb el desgast que això suposa per les pastilles dels frens. De cop, em passa una camioneta i se m’atura al davant. M’aturo al costat i un noi baixa la finestra i em convida a pujar. Davant la situació, accepto i carregue’m la bici al darrera i jo pujo al davant amb ells. Em pregunten a on vaig i els dic que a Oltu, ells em diuen que també. Tot i que al cap d’uns quilòmetres para la pluja, em deixo portar i decideixo que a Oltu ja pensaré el que faig. Pel camí vaig viure en la pròpia pell com condueixen els turcs i tots anàvem sense cinturó!! Ens vam comunicar com van poder. Quan els hi vaig dir que era de prop de Barcelona em van preguntar si era Català. Vaig tenir la sensació que eren Kurds però per la situació actual no vaig atrevir-me a preguntar-ho.

image

Pel camí dos fets, em van preguntar si havia menjat i vam haver de passar un control de l’exèrcit. Jo també vaig haver d’ensenyar el passaport.

A Oltu, després de despedir-nos, vaig decidir continuar. Eren les 11 del matí i sabia que pel següent poble quedaven un 60 km i un coll de muntanya situat als 2300 metres i Oltu es trobava a 1250 metres. M’esperaven 1000 metres de desnivell. Com que el dia havia començat bé vaig dir-me, endavant. Durant tota la pujada el temps em va respectar i amb l’ajuda d’un fort vent a favor vaig arribar a dalt en bastant bones condicions. Després d’una llarga baixada, sense pluja, vaig arribar a una vall a on per primera vegada durant tots aquests dies, el paisatge va canviar. Vaig arribar a Tortum i em vaig instal·lar en una espècie d’hostal-alberg. Després un soparet i a dormir.

image

I avui, després de portar quatre dies a Turquia, m’he adonat que es troben en el mes del ramadà. Aquest matí no entenia que no pogués trobar cap bar obert per prendre un te. He preguntat i m’han dit “Çay no”. He comprat menjar pel camí hi he arrencat sense haver pres res que em despertes una mica.

Tot i que avui feia menys quilòmetres, com cada dia, m’he trobat un coll de muntanya de sortida. He tornat a pujar fins els 2200 metres. I després, baixada i pla fins Erzurum. He tornat a retrobar el verd.

image

Un cop instal·lat a l’hotel i al veure que hi havia tots els locals de menjar tancats és quan he esbrinat per internet que el mes de juny és el mes del ramadà. Justament el mes que tinc previst estar a Turquia. Està clar que els dies que vaig en bicicleta no m’afecta gaire. Tot i que avui ja he fet una petita ullada, demà em toca visitar Erzurum i, per cert, fer dejuni durant el dia. Tot i que crec que picaré alguna cosa.

10 comentarios en “Erzurum, final de la primera setmana

  1. òstia Xavi!! Desconeixia questa aventurassa!! Ànims!!
    Vam estar per aquí (el cantó de Van i l’Ararat) també quan fèien el Ramadà. No fagis picnic al mig del carrer durant el dia, que no els mola gaire! I sopa abans que sonin els minarets, que llavors és al·lucinant com s’omple tot!!
    Ànims i forces!

    Me gusta

  2. Jordi

    Ostres Xavi, la propera ruta la fas directe de kaiak!…. Tanta aigua☔️☔️. Sort dels kurds, potser et van utilitzar per passar el control…. I revisa les pastilles, encara que tot es pujada, o ho fas per marcar paquet, jeje. A mes estas fent entrenament en alçada, tan altiplà .
    Jo passejant per Madrid, meseta i tu per l’altiplà….. Quina enveja!
    Continua compartint….així viatgem una mica amb tu😊

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s