Tocant el cel

Pluja, pluja i més pluja. Ja m’ho dir el Blai a Tblisi, aquesta és una de les zones més plujosa del món. Durant 50 km he rodat per un altiplà situat a 2000 metres. Tot són prats d’un verd espectacular amb alguna muntanya al fons que encara manté una mica de neu de l’hivern.

A Ninotsminda m’he trobat un alemany que venia de fer la mateixa ruta que jo però ell se n’anava cap a Armenia, en sentit contrari. Em esmorzat junts i després cadascú a pres el seu camí. He continuat rodant pel mateix altiplà i al meu costat, en tot moment, hem pogut seguir les obres del TGV que ha de seguir la ruta de la seda. Per aquí també hi passa un important gasoducte que segueix el mateix traçat.

De cop he vist un dels clàssics xiringuitos que hi ha aquí a les carreteres. Una persona instal·la la seva barbacoa i una roulote destartelada i et monta un restaurant. M’he pres un kebab per 1,20 € i la senyora encara m’ha convidat a prendre un te.

A Akhalkalaki he començat a baixar seguint el riu Paravati fins arribar a Akhaltsikhe. Més de 63 km per fer un desnivell de 800 metres. Durant tota l’estona ha estat plovent i a mig trajecte m’he trobat una parell d’alemanys que anaven al mateix lloc. He anat una estona amb ells. Aquí has de vigilar molt amb els gossos i sempre anar lent quan et surten a veure. Tot i així ja he tingut un ensurt. Uns senyors m’han saludat i el gos que tenien al costat semblava tranquil i he continuat a la mateixa velocitat. De cop he notat que la roda del darrera derrapava. El gos m’havia seguit corrent i ha intentat mossegar la roda. Tot ha quedat en un ensurt però em podia haver fet mal. Al final el qui ha pres mal ha estat ell.

He arribat xop al destí però he trobat ràpidament un guest hostel que m’ha servit per recuperar-me d’un dia dur, més pel temps que per la duresa del trajecte.

Demà, toca fer el pas de Goderdzi a 2000 metres per una carretera sense asfaltar durant 70 km. A veure, pel què sembla ha de continuar plovent.